El sector de la defensa busca el gran salt amb 10.500 milions
https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20250620/sector-defensa-busca-gran-salt-118825671
El 2025, la situació ha viscut un canvi radical. La invasió russa d’Ucraïna, la creixent tensió al Pròxim Orient pels conflictes armats d’Israel amb Gaza i l’Iran i el reiterat anunci dels Estats Units a la Unió Europea que no pot continuar comptant amb els seus mitjans per garantir la seva seguretat han canviat el paradigma del sector de la defensa.
[La defensa, la seguretat, la pau no s’aconsegueixen preparant la guerra i no poden deixar-se en mans de la indústria bèl·lica ni dels militars]
Una indústria que històricament ha aixecat suspicàcies s’ha convertit en el centre del debat públic, i com a prova d’això la Unió Europea ha impulsat el pla Readiness2030, també conegut com a RearmEU, que planteja la creació d’un fons de 150.000 milions perquè els països integrants de la Unió es posin al dia en matèria de defensa davant les creixents amenaces militars que l’envolten. Aquesta quantitat, que pot arribar a mobilitzar fins a 650.000 milions més, suposa, a curt termini, la injecció de 10.500 milions per a projectes relacionats amb la seguretat a Espanya.
Aquesta inversió suposa una ocasió d’or per a una indústria que no tenia fins ara un paper central en l’economia europea.
[La preparació de la guerra en nom de la defensa, la seguretat, la pau no pot ser la justificació per a dinamitzar la indústria armamentista com a motor de l’economia europea i catalana, amb inversions que cal canalitzar per afrontar problemes reals com l’emergència ecològica o la de l’habitatge].
La intervenció de Rebeca Torró, secretària d’Estat d’Indústria, que va resumir així la situació d’excepcionalitat que es viu en aquest àmbit: “A Europa continuem creient que la diplomàcia i la pau compartida són la base de les relacions internacionals; no obstant, altres països no ho veuen com nosaltres i això ens obliga a adaptar-nos a la situació”. (…) Torró va recordar que Espanya augmentarà la seva inversió en matèria de defensa per complir els compromisos adoptats davant la UE i l’OTAN. La secretària d’Estat d’Indústria va afegir que el Govern espanyol demanarà “un sistema de transferències (…) per fer “el salt industrial i tecnològic” en un sector que a Catalunya agrupa 80 empreses.
[Quan la diplomàcia ha fet fracassar proposta de seguretat compartida que integrava Rússia a Europa; quan la diplomàcia ha trencat ponts de diàleg i ha creat enemics, adaptar-nos a la situació, no és augmentar la inversió en defensa armada per complir compromisos amb una OTAN que ha buscat el conflicte per poder sobreviure, quan fa 4 anys, segons Macron, l’OTAN estava terminal].
En la mateixa línia, el conseller de Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, va apuntar que “el món de la caiguda del mur de Berlín ja no existeix”, i va recordar: “Europa ha deixat de ser el centre del món i hi tenim molt menys a fer del que pensàvem”. Duch va assenyalar que hi ha un problema endèmic en aquesta indústria per la dependència de l’exterior, i va demanar que una part de les noves inversions siguin de producció europea. Actualment, va dir, fins al 64% dels productes i serveis que té la UE en el camp de la defensa són de procedència nord-4 americana, un percentatge que va a l’alça. Per revertir la situació, el conseller va demanar que els governs orientin les empreses europees amb les seves licitacions i que desburocratitzin aquest sector perquè Europa pugui centrar-se en l’àmbit de la tecnologia dual (que té usos civils i militars).
[Europa ha deixat de ser el centre de referència perquè els seus líders han fet seguidisme de les atrocitats dels governs d’Estats Units que han destruït la fràgil arquitectura internacional de la postguerra i que es lucren amb la imposició de fer comprar la seva tecnologia militar, homologada de l’OTAN. Està molt bé reduir la dependència europea de la indústria militar nord-americana, però seria millor no reduir la pau i la seguretat a capacitats industrials per fabricar armament].
L’empresa espanyola líder del sector és Indra, i el seu conseller delegat, José Vicente de los Mozos, va participar en l’acte per recordar la importància d’una indústria que en els últims mesos vol trencar la seva dependència d’altres blocs econòmics: “Autonomia és sinònim de sobirania, i la sobirania europea és la capacitat de dependre de tu mateix en la presa de decisions”.
[Interessant que, des d’una de les empreses espanyoles més potents, es reconegui que autonomia és sobirania, llàstima que només apliqui aquest principi a la presa de decisions europees en matèria d’armament i no en les decisions sobre política i economia estatals i internacionals].
De los Mozos va insistir que a Europa “la seguretat és sinònim de democràcia i de respecte a uns valors”, i va advertir que en els pròxims 10 o 15 anys aquest sector viurà un fort creixement a la UE del qual Espanya no hauria de quedar al marge. L’executiu d’Indra es va referir en aquest sentit als gairebé 10.500 milions d’euros disponibles per al sector a Espanya: “És una quantitat que mai havíem tingut, la gastarem bé i l’any que ve tindrem una altra partida”.
[Quina democràcia, la que aprova l’increment de despesa militar sense debat al Congrés ni consulta ciutadana? Quins valors, els de Trump i no els de Putin? Pluja inesperada de milers de milions que no saben com gastar però que esperen que es repeteixi cada any!]
Silvia Gamo, directora general de la Fundación Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad, va apuntar que “qui domina la tecnologia, domina la seguretat i té més capacitat dissuasòria”.
[Quina tecnologia i quina seguretat són més dissuasives d’amenaces exteriors? Per mantenir els valors que diuen defensar, qui paper pot i vol tenir la indústria espanyola i catalana en la cursa tecnològica internacional del control ciutadà, de la ciber-seguretat, de les armes letals, dels robots assassins, dels sistemes de protecció de drons i míssils? Amb quins valors humans els governs avaluaran i finançaran els projectes tecnològics? O només els avaluaran amb els valors de la borsa especulativa?]
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va voler ressaltar el paper de la indústria de la defensa a Catalunya. “Actualment hi ha centres tecnològics de primera línia que ens fan ser punters en tecnologies de doble ús”, va dir. I, segons els seus càlculs, aquest subsector concentrarà un 31% dels 10.500 milions que rebran les empreses espanyoles. Aquests fons serviran 100.000 nous llocs de treball, 60.000 dels quals són directes. Diferents experts van manifestar que Catalunya compta amb una posició privilegiada, ja que hi té accés gràcies al Mobile World Congress i al Barcelona Supercomputing Center. Avui dia, el sector català de la defensa suposa el 4% del seu PIB industrial. 5
[Queda molt polit parlar de tecnologies de doble ús, civil i militar, quan de fet estan parlant de finançament de les tecnologies militars. Diuen que les innovacions “civils” podran servir per aplicacions militars. I que algunes militars podran servir per aplicacions civils. En nom de la suposada força dissuasiva de la tecnologia banalitzen la indústria de la mort, que si bé podria protegir des d‘una política de “defensa només defensiva”, tots els exèrcits actuals i l’OTAN estan dissenyats per a una “defensa ofensiva”, sota el macabre principi que “la millor defensa és un bon atac”. Principi de les polítiques de “pau armada” que porta a la cursa il·limitada d’armaments, a benefici dels accionistes de les indústries de la mort. Està demostrat que la inversió en altres sectors crea més llocs de treball i evita la concentració de riquesa i de poder].
Indra assenyala l’”oportunitat d’or” per a la indústria d’invertir en defensa
https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20250620/indra-assenyala-l-oportunitat-d-118825674
Per al conseller delegat d’Indra, José Vicente de los Mozos, la indústria espanyola està davant “una oportunitat d’or que s’ha d’aprofitar per crear l’ecosistema industrial de la defensa”. Mou aquest moment únic l’”aposta valenta”, va dir, que suposen els 10.471 milions d’euros d’inversió pública anunciats pel Govern per arribar al nivell del 2% del PIB dedicat a la defensa d’Espanya. El CEO de la tecnològica espanyola més gran del sector –4.403 milions en ingressos el 2024 i gairebé 60.000 empleats en el grup– va animar la indústria espanyola a no desaprofitar el moment: “En els pròxims 10 o 15 anys, la seguretat i la defensa seran molt rellevants a Europa, i Espanya no pot perdre l’oportunitat”.
[Que trist que persones suposadament tant intel·ligents com per liderar aquestes grans empreses limitin els conceptes de defensa i seguretat a la creació d’un ecosistema industrial. La defensa és protecció de tota mena d’amenaces i riscos, la seguretat o és humana i integral o esdevé la justificació d’un ecosistema de control ciutadà, ben allunyat dels valor de la llibertat]
“Per ser sobirans hem de ser autònoms, i això significa tenir les capacitats tecnològiques i industrials i disposar de capacitat dissuasòria per fer-nos respectar”.
[Les capacitats autònomes tecnològiques i industrials seran dissuasives per fer-nos respectar? No és més dissuasiu un tracte just, equilibrat i multipolar en les relacions internacionals? Un sistema de defensa civil desarmada i noviolenta que impliqui tota la població en no cooperar amb qualsevol potencial agressor, no pot ser més dissuasiu i menys amenaçador que la dissuasió militar?
El sector públic i el privat han “de treballar conjuntament –va explicar–. Hem d’escoltar el client, hem de desenvolupar capacitats que serveixin per a l’ús de les Forces Armades”
[El client d’Indra són les Forces Armades, perquè, com diuen els participants en el Foro por al Paz y al Seguridad, aquests valors només es poden defensar per la via militar!. El client d’una empresa semi-pública és tota la societat: i cal escoltar les demandes de seguretat humana integral, les demandes de protecció que la gent tenim en la vida quotidiana, de viure en pau i en situacions d’emergència. Hi ha un camp tecnològic i industrial il·limitat per dotar d’infraestructures segures i sistemes de protecció en el necessari sistema de Defensa Civil Desarmada Noviolenta” 6
Indra desplega un pla per donar “transversalitat a totes les capacitats digitals que té el grup i a la resta de divisions”. En concret, sis àrees que són eixos del treball de la companyia, i que inclouen tots els dominis de la defensa més una necessitat crucial derivada de les lliçons apreses a Ucraïna. A terra, la divisió de Land Vehicles, o blindats. En el camp aeri: Indra és integradora de sistemes als caces Eurofighter, però també “som el coordinador nacional del FCAS” el projecte de caça europeu de sisena generació. En domini naval, Indra avança “sempre junt amb Navantia”, en la dotació d’unitats per als plans d’expansió de la Flota. En el de l’espai, la compra d’Hispasat, relacionada amb l’entrada a Hisdesat, l’operadora dels satèl·lits de comunicacions militars segures SpainSat NG I i II, i el satèl·lit d’observació PAZ. Catalunya té allí la seva oportunitat: “Serem l’empresa més integrada en espai a escala europea, i Barcelona tindrà un paper clau. En domini de la defensa del ciberespai, la plataforma IndraMind, “un motor que posa en diàleg els diferents casos d’ús i millora la prevenció de la seguretat”. En el flanc essencial de la guerra moderna, la defensa antiaèria i antidron. Espanya requereix el seu propi escut antiaeri, “i Indra té ja solucions de comandament i control”.
[Indra -i les empreses del sector- escolten les necessitats de seguretat de la societat o creen la demanada a les Forces Armades oferint les seves “innovacions”, les seves joguines bèl·liques?]
Jaume Duch: “Catalunya está especializada en tecnologías duales como la ciberseguridad y debe aprovechar el plan de la UE”
“Mientras otros territorios de España están orientadas a segmentos más clásicos de Defensa, en Catalunya tenemos un ecosistema empresarial muy sólido en tecnologías duales”.
“La autonomía estratégica no se puede limitar al ámbito físico. Debemos desarrollar capacidades digitales propias. Dependemos excesivamente de plataformas estadounidenses, lo que nos deja vulnerables ante campañas de desinformación o ataques cibernéticos. La protección del espacio digital europeo también es una cuestión de soberanía”.
“Estas inversiones se dan por el cambio de paradigma de los últimos meses que ha supuesto la llegada a la Casa Blanca de Donald Trump. “Seguridad es mucho más que la defensa”. “Una seguridad integral es evidentemente evitar entrar en conflictos bélicos, pero también es defender la democracia, la seguridad energética, la ciberseguridad y la seguridad en salud, por ejemplo; invertir en ella refuerza la autonomía estratégica y la reindustrialización de Europa para defender un modelo de vida basado en la democracia, los derechos humanos y las libertades”.
[És una de les poques veus del Foro que obre el focus de la seguretat, que va més enllà de la defensa “armada”, quan parla de seguretat integral? Cal però completar els camps de la seguretat humana: seguretat alimentària, ecològica, climàtica, de l’habitatge, de la mobilitat sostenible, dels equilibris en la distribució de la renda locals i mundials… I també el d’una millor seguretat, basada en la dissuasió civil enfront d’amenaces bèl·liques en el nostre país o en d’altres].
Recent Comments