Avui parlo des de Gernika,
des d’aquesta terra
que encara sent l’horror del bombardeig,
que no s’hauria d’haver repetit mai més,
ni aquí ni en cap altre lloc.
Avui em domina la vergonya,
vergonya de ser home,
home blanc i europeu.
Vergonya… de ser humà.
Com és possible que en ple segle XXI
hi hagi líders —i pobles que els segueixen—
que encara creguin que preparant la guerra…
construeixen la pau?
Com podem acceptar,
amb complicitat i impunitat,
la neteja ètnica a Cisjordània i Gaza,
la traïció al poble sahrauí,
les guerres per encàrrec a Ucraïna,
al Sudan i a mig món?
Sento vergonya
per la doble moral dels nostres governs,
que condemnen les atrocitats dels enemics…
i justifiquen les dels aliats.
Prediquen la pau… alaben el Papa Francesc
mentre es lucren amb el negoci de la guerra.
Sento vergonya d’Occident
pels segles de colonització,
d’explotació i violències
que continuen, que no s’aturen.
Estem segrestats
per un monstre de molts tentacles:
el complex militar–industrial…
denunciat per Eisenhower,
que avui també és
complex polític–mediàtic i financer!
Aquest monstre…
ens fabrica enemics,
ens alimenta la por,
i ens roba l’esperança.
I la ciutadania, on és?
On és, on som, el milió de joves
que vam rebutjar el servei militar?
Ja no n’hi ha prou de signar manifestos.
Ni de cridar als carrers.
Necessitem actuar. Organitzar-nos. Resistir.
Davant d’aquest lobby de la guerra…
com proposa Moratinos,
construïm el lobby de la pau.
Cada setmana durant 30 mesos,
reclamem “aturemlesguerres”,
parem les guerres,
davant de vint ajuntaments catalans
i delegacions del Ministeri de Defensa.
Avui, un centenar dels
primers objectors i insubmisos
us convidem a sumar-vos a la campanya
“Consciència contra la guerra”!
Amb un compromís de dir no:
No amb el nostre vot.
No amb els nostres impostos.
No amb la nostra feina, el nostre temps, la nostra vida.
Ni amb la vida de les nostres filles i fills.
Amb un compromís de dir sí:
Sí a defensar-nos, però sense matar,
sense odiar, sense destruir.
No és una utopia.
Ja hi ha milers de grups que lluiten
per una Terra habitable per a tothom
amb coratge, amb dignitat, sense rancor.
És hora de ser aquest exèrcit de la pau,
aquest exèrcit sense armes,
el Santi Shena de Gandhi.
Una xarxa viva… que protegeix sense destruir.
Una xarxa d’Autodefensa Civil Noviolenta
alternativa a la Defensa Militar Violenta.
I complim el que diu la regla d’or,
comuna a totes les cultures i religions,
també com a norma política:
“No facis als altres
el que no vols que et facin a tu.”
Perquè o abolim la guerra…
o la guerra… ens acabarà abolint!